Soc el Roger, és un plaer saludar-vos des d’aquesta tribuna pública. No puc començar de cap manera que no sigui agraint a l’Oriol Torras la feina que ha fet tots aquests anys i la que encara fa. L’Oriol va cometre el petit excés de titular amb el meu nom el seu comiat d’aquesta columna, de manera que em presento:

Vaig néixer el 1975, vaig créixer a Esplugues i visc al barri de La Plana. Soc casat i tinc dos fills, un noi i una nena. Soc professor de català en un institut de Barcelona que fa frontera amb la nostra ciutat. Em vaig fer militant d’Esquerra el 2017, i la confiança que han dipositat en mi la gent de la Secció Local m’ha portat a fer de regidor a l’Ajuntament. Ara assumeixo la responsabilitat de fer de portaveu, i em presentaré com a candidat a l’alcaldia a les eleccions de maig de 2023.

Com us podeu imaginar, tot això és un repte. Un repte personal que encaro amb les naturals dificultats de conciliació familiar, gràcies a la paciència i a la col·laboració de la meva família. Però tenim també reptes col·lectius com a ciutat. Una ciutat governada des de fa gairebé mig segle pel mateix partit de sempre, i que necessita una sacsejada i una bona glopada d’aire fresc.

Esplugues, lluny de ser l’arcàdia feliç que moltes vegades ens volen fer veure els de sempre, té molts reptes per davant: Esplugues necessita cohesió i obertura. Tenim una ciutat on val la pena de viure-hi, però també és una ciutat dividida per cicatrius urbanísitques i mentals que ens separen, que ens divideixen, que ens classifiquen i ens cataloguen. Tenim el repte majúscul de fer un govern que s’assembli a l’aiguabarreig de la gent d’Esplugues, a la diversitat d’orígens, de llengües, de visions del món; sense fronteres entre barris ni murs mentals que ens separin. Esplugues ha de ser un sol poble.

I s’ha d’obrir. Fem frontera amb Barcelona i el nom de la nostra ciutat passa sempre desapercebut perquè tenim un govern que no ha estat capaç, en mig segle, de posar el nom d’Esplugues en el mapa metropolità, comarcal o nacional. Jo vull afrontar aquests reptes amb vosaltres. Quan vulgueu, poseu-vos en contacte amb mi, fem un cafè i en parlem.

EL PONT D'ESPLUGUES | nº 300